português | español | français | català

logo

Database search

Database:
FONS
Search:
SOLER SUBILS, JOAQUIM []
References found:
Showing:
1 .. 8   in format [Default]
page 1 of 1


1 / 8
select
print
Text complet
Bookmark and Share
El Jaciment prehistòric del tossal Gros, monument megalític i cova sepulcral / Narcís Soler Masferrer, Joaquim Soler Subils
Soler i Masferrer, Narcís


En: Llibre de la Festa Major de Torroella de Montgrí. Torroella de Montgrí (2010) , p. 9-16 : il.
Bibliografia.


Matèries: Jaciments arqueològics ; Prehistòria ; Cultura megalítica ; Coves ; Estructures funeràries
Àmbit:Torroella de Montgrí
Cronologia:[2010]
Autors add.:Soler Subils, Joaquim
Accés: https://raco.cat/index.php/LlibreFestaMajor/article/view/218803
Localització: B. Pere Blasi (Torroella de Montgrí); B. Carles Rahola (Girona)


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 8
select
print
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
¿La Primera orfebrería del nordeste de la Península Ibérica? : nuevas aportaciones a partir de la cuenta áurea de Cau del Tossal Gros (Torroella del Montgrí, Baix Empordà, Girona) / Eni Soriano, Narcís Soler i Masferrer, Joaquim Soler Subils
Soriano Llopis, Ignacio


En: Trabajos de prehistoria. Vol. 69, Núm. 1 (2012) , p. 149-161

La cuenta bitroncocónica de oro localizada en la cueva sepulcral de Cau del Tossal Gros (Torroella de Montgrí, Baix Empordà, Girona) constituye la primera de este tipo conocida en la Península Ibérica. Estas cuentas son comunes en yacimientos del sur de Francia y se fechan de forma relativa en el Neolítico Final. Con el objetivo de establecer su proceso de producción se han realizado análisis de composición, radiológicos y traceológicos. Los resultados muestran la gran complejidad tecnológica de la pieza, sin paralelos conocidos en la Prehistoria peninsular. La datación radiocarbónica del yacimiento mediante tres fechas AMS y los materiales recuperadosa confirman una cronología de fi nales del IV-inicios del III milenio cal ANE. Finalmente, la comparación con los datos disponibles sobre la primera metalurgia del nordeste de la Península Ibérica permite proponer el posible origen, uso y valor social de esta peculiar cuenta áurea.


Matèries: Prehistòria ; Orfebreria ; Metalls ; Jaciments arqueològics ; Objectes arqueològics ; Datació arqueològica
Matèries:Jaciment del Cau del Tossal Gros de Torroella de Montgrí
Àmbit:Torroella de Montgrí
Cronologia:[0000 - 2012]
Autors add.:Soler i Masferrer, Narcís ; Soler Subils, Joaquim
Accés: https://ddd.uab.cat/record/218209
http://hdl.handle.net/10256/10643


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 8
select
print
Text complet
Bookmark and Share
The First Homo Sapiens in Catalonia, hunters and gatherers from the old Upper Palaeolithic / Narcís Soler, Joaquim Soler
Soler i Masferrer, Narcís


En: Catalan Historical Review. Barcelona, núm. 9 (2016) , p. 9-23
Notes i referències. Inclou nota biogràfica de l'autor.

At the end of the Middle Palaeolithic around 40,000 years ago, a population of archaic humans, Neanderthal men descended from the earliest settlers, lived in Europe. They were perfectly adapted to the land and its resources. They and their ancestors had survived all the climate and environmental changes that had occurred throughout the Pleistocene for hundreds of millennia, but they mysteriously disappeared upon the arrival of anatomically modern men, who originated in Africa. The latter were the humans from our own species, Homo sapiens, also called Cro-Magnon men in Europe, and they would gradually replace the archaic populations of the Old World. In Catalonia, archaeology shows how the old civilisation of the Neanderthal men, the Mousterian, which remained in place for many millennia with few changes, was swiftly replaced by another new civilisation which was very different and more dynamic, the Aurignacian, which was a civilisation of modern men. Over time, the Aurignacian evolved to give way to other civilisations of largegame hunters of the European Upper Palaeolithic. In Catalonia, the sites in Serinyà, among others, allow us to study the civilisation of the Neanderthal and Cro-Magnon men near the time of their replacement and to precisely date when this took place. They also provide us with the oldest remains of modern men found in Catalonia.


Matèries: Prehistòria ; Paleolític ; Hominització ; Home prehistòric ; Economia dels caçadors-recol·lectors ; Jaciments arqueològics ; Arqueologia ; Restes humanes
Matèries:Cova Reclau Viver de Serinyà ; Cova de l'Arbreda de Serinyà ; Jaciment de l'Abric Romaní de Capellades
Àmbit:Serinyà ; Capellades ; Catalunya
Cronologia:[2016]
Autors add.:Soler Subils, Joaquim
Accés: https://raco.cat/index.php/CatalanHistoricalReview/article/view/92069
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Lleida; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 8
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Els Primers Homo sapiens de Catalunya, caçadors i recol·lectors del Paleolític superior antic / Narcís Soler, Joaquim Soler
Soler i Masferrer, Narcís


En: Catalan Historical Review. Barcelona, núm. 9 (2016) , p. 117-127
Notes i referències. Inclou nota biogràfica de l'autor.

Al final del Paleolític mitjà, ara fa uns 40.000 anys, vivia a Europa una població d'humans arcaics, homes de Neandertal descendents dels primitius pobladors. Estaven perfectament adaptats al territori i als seus recursos. Ells i els seus avantpassats havien sobreviscut durant centenars de mil·lennis a tots els canvis climàtics i mediambientals que van tenir lloc durant el Plistocè, però van desaparèixer misteriosament davant l'arribada dels homes anatòmicament moderns, que tenien el seu origen a Àfrica. Aquests eren els humans de la nostra mateixa espècie, Homo sapiens, anomenats també a Europa homes de Cromanyó, que anaren substituint progressivament les poblacions arcaiques del Vell Món. A Catalunya, l'arqueologia permet veure com l'antiga civilització dels homes de Neandertal, el Mosterià, que es mantenia amb pocs canvis des de feia molts mil·lennis, va ésser substituïda de forma ràpida per una altra de nova i molt diferent i més dinàmica, l'Aurinyacià, que era la pròpia dels homes moderns. L'Aurinyacià evolucionarà amb el temps per donar pas a les altres civilitzacions dels grans caçadors del Paleolític superior europeu. A Catalunya, els jaciments de Serinyà, entre d'altres, permeten estudiar les civilitzacions dels homes de Neandertal i dels de Cromanyó en els moments pròxims a la substitució i datar amb precisió quan aquesta va tenir lloc. També ens proporcionen les restes més antigues dels homes moderns trobades a Catalunya.


Matèries: Prehistòria ; Paleolític ; Hominització ; Home prehistòric ; Economia dels caçadors-recol·lectors ; Jaciments arqueològics ; Arqueologia ; Restes humanes
Matèries:Cova Reclau Viver de Serinyà ; Cova de l'Arbreda de Serinyà ; Jaciment de l'Abric Romaní de Capellades
Àmbit:Serinyà ; Capellades ; Catalunya
Cronologia:[2016]
Autors add.:Soler Subils, Joaquim
Accés: https://raco.cat/index.php/CatalanHistoricalReview/article/view/92079
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Lleida; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 8
select
print
Text complet
Bookmark and Share
El Paleolític mitjà de la cova de l'Arbreda / Joaquim Soler Subils
Soler Subils, Joaquim


En: Quaderns de les assemblees d'estudis. Besalú, núm. 3 (2022) , p. 159-173 : il. (Comunicacions
Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'Arbreda és un jaciment amb un bon registre del paleolític mitjà que permet resseguir l'evolució cultural i ambiental a Catalunya des d'ara fa com a mínim 120.000 fins als 40.000 anys. Així com en l'aspecte cultural o tècnic aquesta seqüència no permet establir grans distincions, les pautes d'ocupació sí permeten discriminar entre un mosterià més antic amb intenses ocupacions i un mosterià més recent durant el qual les ocupacions humanes s'alternaven reiteradament amb les dels úrsids. La presència de restes dentals neandertalianes, especialment les del nivell més profund, confereix un interès afegit pel paleolític mitjà de l'Arbreda.


Matèries: Jaciments arqueològics ; Estructures arqueològiques ; Excavacions arqueològiques ; Prehistòria ; Paleolític mitjà ; Coves ; Arqueologia
Matèries:Jaciment de l'Arbreda de Serinyà
Àmbit:Serinyà
Cronologia:[2021]
Autors add.:Assemblea d'Estudis sobre el Comtat de Besalú (13a : 2021 : Besalú )
Accés: https://raco.cat/index.php/QuadernsAE/article/view/409192
Localització: UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 8
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Les Excavacions a la Cova de l'Arbreda durant les campanyes de 2012 i 2013 / Joaquim Soler Subils, Narcís Soler Masferrer, Alba Solés Coll, Xavier Niell Ciurana, Neus Coromina Bujons, Josefina Simon Reig



En: 221234 Dotzenes Jornades d'Arqueologia de les Comarques de Girona : Actes : Besalú, 13 i 14 de juny de 2014. Barcelona ; Girona ; [Besalú] : Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura Museu d'Arqueologia de Catalunya : Universitat de Girona : Ajuntament de Besalú, 2014. p. 33-41 : il., map., gràf

Bibliografia.


Matèries: Excavacions arqueològiques ; Arqueologia ; Jaciments arqueològics ; Prehistòria ; Objectes arqueològics ; Indústria lítica i òssia ; Coves ; Paleolític superior
Matèries:Cova de l'Arbreda de Serinyà
Àmbit:Serinyà
Cronologia:2012 - 2013
Autors add.:Soler Subils, Joaquim ; Soler i Masferrer, Narcís ; Solés i Coll, Alba ; Niell Ciurana, Xavier ; Coromina Bujons, Neus ; Simon Reig, Josefina
Accés: http://calaix.gencat.cat/handle/10687/91365 [Exemplar complet]
Localització: ;


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 8
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Les Ocupacions al cau de les guilles de Roses des del magdalenià fins a l'edat del bronze / Joaquim Soler i Subils, Jordi Serangeli i Dalmau
Soler Subils, Joaquim


En: Cypsela. Girona, núm. 18 (2011) , p. 79-92 : il. (Estudis
Bibliografia. Resums en castellà, anglès i francès.


Matèries: Jaciments arqueològics ; Prehistòria ; Paleolític ; Magdalenià ; Neolític ; Edat del bronze ; Hàbitat prehistòric ; Excavacions arqueològiques ; Objectes arqueològics
Matèries:Jaciment del Cau de les Guilles de Roses
Àmbit:Roses
Cronologia:1946; 2006 - 2007
Autors add.:Serangeli i Dalmau, Jordi
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Cypsela/article/view/286031
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 8
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Édouard Harlé, enginyer, alpinista, paleontòleg i prehistoriador d'un costat a l'altre del Pirirneus / Narcís Soler Masferrer, Joaquim Soler Subils
Soler i Masferrer, Narcís


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. Annals 2010-11, núm. 7 (novembre 2012), p. 309-328 : il.
Bibliografia. Resum en català i anglès.

Édouard Harlé (Tolosa de Llenguadoc, 1850 - Bordeus, 1922) fou un enginyer de camins, ponts i ferrocarrils que professionalment desenvolupà la major part de la seva activitat als Pirineus, on es conserven moltes obres seves. També s'afeccionà a la paleontologia, cosa que el relacionà amb els pioners de la prehistòria, una ciència que en la seva època feia a França els primers passos. En el camp de la paleontologia del quaternari es va convertir en una autoritat i fou sol·licitat per a estudiar les restes dels animals de molts jaciments prehistòrics. Coneixia bé la llengua castellana i manifestà sempre un gran interès per la prehistòria de la península Ibèrica. Encara que avui dia és conegut sobretot per un desafortunat informe que va fer sobre les pintures d'Altamira, a Catalunya l'hem de considerar l'iniciador de la prehistòria paleolítica al costat del seu bon amic Pere Alsius i Torrent, farmacèutic de Banyoles. Harlé va ésser el primer que va fer una excavació científica a la Bora Gran d'en Carreres, de Serinyà (el Pla de l'Estany). Va manifestar sempre un gran interès per l'excursionisme, interès que després van heretar els seus fills, i durant molts anys va ésser soci i delegat a Bordeus de l'Associació d'Excursions Catalana. Es va posar en contacte per primera vegada amb aquesta entitat per organitzar una excursió per la Noguera Pallaresa. En la nostra comunicació parlarem d'aquesta excursió i també dels tortuosos camins pirinencs a través dels quals va tenir notícia del fet que Pere Alsius creia haver descobert ossos de ren a la Bora Gran, un tema que per a ell tenia un interès molt particular, i que va fer que s'hi posés en contacte.


Matèries: Biografia ; Enginyers ; Arqueòlegs ; Paleontòlegs ; Historiadors ; Arees de muntanya ; Excursionisme
Matèries: Harlé, Édouard (1850-1922)
Àmbit:França ; Pirineu
Cronologia:1850 - 1922
Autors add.:Soler Subils, Joaquim
Autors add.:Col·loqui d'Estudis Transpirinencs (7è : 2011 : Salardú )
Accés: http://www.raco.cat/index.php/AnnalsCER/article/view/261994/376595
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; Universitat de Barcelona; UAB: Sibhil·la; Universitat Pompeu Fabra; UAB: Humanitats (Hemeroteca)


Enllaç permanent a aquest registre



page 1 of 1

Database  FONS : Advanced form

   
Search:
in field:
 
1     
2   
3